LA PRIMERA PEL.LICULA. Feia anys... molts anys.

Feia molts anys que no anava al cinema. Totes les novetats que veia era perquè cada setmana anavem al Videoclub (lloc on es llogàven videos i DVDs) i podiem veure novetats i seguir una mica les estrenes. Llavors no hi havia Streaming , cap canal. Només recordo que va arribar Canal Plus (a uns preus!).

A través de llegir articles m'agrada estar al dia de les pelis que s'estrenen, les que van als premis, les que les guanyen i les que no. I recordo al Professor Ricard Salvat que, sense immutar-se gens, ens deia: "Si alguna vegada, en el futur, algú fa una història del cinema, tenint en compte, sols, els titols que han guanya algun Oscar, bé serà una cronologia però no una història del cinema massa creible"  Això ens ho deia per fer-nos entendre que, possiblements, les tragèdies i comèdies gregues que coneixem, les que ens han arribat, són, amb tota seguretat, les premiades. 

La meva primera pel.licula després de més de vint anys, en un cinema ha estat: EL MESTRE QUE VA PROMETRE EL MAR.  De la producció m'ha agradat tot: El guiö, la interpretació dels actors, la interpretació dels nens, el vestuari, els paissatges... No hi he trobat res que no ho hagi trobat molt ajustat.

He de dir que jo no coneixia res del personatge, de l'Antoni Benaiges i que vaig haver de correr a l'informació que hi ha publicada per veure que aquell xicot no era un mestre més. Era un persona compromesa amb la feina i les idees. 

Els nens, en la seva ingenuitat i ganes són una actors que fan de la pel.licula una peça amb més força. Les emocions que trasmetren acaben sent les de l'espectador peruè aconsegueixen fer entrar el públic en la narració de les estones que passen a l'escola.

Del desenllaç, que podria haver sigut molt cruel i així s'hagués esguerrat el film, he de dir que explica i deixa entendre tot. Estalvia imatges massa cruentes, cosa que és d'agraïr. I el final emociona. Amb el retorn del tot, del després de... A la fi, l'Ariadna i el seu avi, davant el mar que el mestre li havia promés, aquest mar que allibera tota la tensió i enamora el públic perquè esdevé el narrador final de la trama.

Maria Sabaté