I no podien acabar millor, les meves vacances. Ahir vaig poder tornar a veure Jesucrist Superstar a la Sala Cabañes de Mataró. Hi vam anar la família. No importava gens amb qui, l'important va ser poder tornar-hi. La primera experiència fou completa, amb el Coro Penedès vam tenir l'oportunitat de fer una visita exahustiva del teatre i després, a la tarda vam gaudir de l'espectacle.
Ahir va ser diferent per a mi. Repetir l'experiènica va ser un acte de represa i un acte de conciliació amb mi mateixa. Vaig decidir no escoltar res ni ningú, com si estigués sola. Em mereixia poder estar empapant-me de l'excel.lència del muntatge.
Va ser un espectacle rodó, sense més, fallos? No! per a mi no en tenia o jo no els vaig voler veure i és que quan pots gaudir d'un espectacle fet per gent aficionada, gent amateur, no hi ha errades, hi ha passió, ofici, ganes i implicació total en la proposta. Tot això es va demostrar amb la quantitat d'apaludiments durant l'obra i al final quan, amb el teatre dempeus, els aplaudiments no paraven.
Els actors/cantants van estar a l'alçada, les interprertacions eren d'un nivell molt més que acceptable. La filigrana de les actuacions va sorprende a qui ho veia per primera vegada. I a qui ho veia per segona o tercera vegada també. Però el que més m'ha agradat d'aquesta versió és la humanitat dels personatges. Judes creu que Jesús és un revolucionari que se'n penedeix al final i que serà incapaç de duur a terme la revolució que Judes espera. Per alta banda Jesús, sí, es penedeix, perquè la penitència arriba a ser molt feixuga. Jesús està cansat de treballar per explicar-se i dona per bé tot el que ha pogut fer i li sap molt de greu que els seus no l'acabin d'entendre ni de recolzar. Ho accepta, accepta el seu sacrifici davant que això descol.loca els seus seguidors més propers. Humans, tots, a la fi.
No podia tenir un millor final de les vacances.
Maria Saga
No hay comentarios:
Publicar un comentario