Ningú t'avisa, ni t'explica com serà ser mare. Jo parlo per mi perquè soc mare. I, és clar, no arriben amb un llibre d'instruccions. Doncs, vinga, espavila't com puguis i comença l'aventura! Jo sempre pensava, si les altres ho ha fet des de fa milions d'anys, jo puc! Jo ho faré, ni millor ni pitjor, ho faré! I aquí estic després d'alguns anys... bastants anys! I el balanç és prou bo. He ensenyat tot el que se m'ha acudit, procurant que paraules com respecte, honorabilitat, elegància en fer les coses, paciència... fossin presents i esdevinguessin l'eix de la nostra convivència.
I no puc dir que hagi estat perfecte. Jo mateixa m'he deixat endur per algunes situacions. Com tothom! He aconseguit esquivar coses greus que m'espentaven molt. El meu objectiu, per damunt de tot, era créixer per arribar a tenir una vida el més normal possible, lliure de peatges i aconseguir una estabilitat relativa.
Aquí caldria deixar escriure l'altra part, però és el meu blog i la meva reflexió i em valoro personalment com una lluitadora aprenent de mamà que no en sap gaire i que va fent a cada moment de la vida, entomant tot allò que la relació maternofilial em duu.
Així que, per les que m'arribeu a llegir, por? Sí, clar!, però val la pena viure-la i enfrontar-la.
Maria SaGa.
No hay comentarios:
Publicar un comentario