Benvolgut desencís,

 Hola, cada dia una mica més de desencís, no el puc evitar, perquè no em deixa. Hi ha gent que diu: "És que tal com està tot!". No sé, jo crec que no és per això, només. El meu desencís vé perquè després de gairebé tota una vida, després d'un amor, després d'haver treballat tant i d'haver renunciat a tant... Ara no puc mirar ni sentir de la mateixa forma.

Diuen que no és bo fer-se massa preguntes perquè sovint no hi respostes... Si, tenen raó. Però jo segueixo recriminant al desencís, culpabil.litzant-lo de tot, per aparèixer i frenar les meves ganes d'anar superant les dificultats: Les circumstàncies a resoldre. 

I, a vegades, escolto música divertida, que fa ballar i la segueixo i penso, si algú em veiés diria que no tinc res al cap que amb tot el que tinc al voltant no hauria de ballar, però sino ballo aquests minuts sento que la pena, el maleït desencís no em deixarà mai.

Sento que tinc un mantell negre damunt, que no em toca, que no el veig però és allà, sobre meu fent-me sentir una tristesa tant gran i tant absurda alhora.

Seguiré ballant les meves músiques i riuré si em ve de gust i escriure fins esgotar les idees.

Desencís, ests aqui, segurament et quedaràs però no tens prou dignitat per vèncer.

Adéu, fins sempre.

Maria SaGa, 24 de novembre 2020