Aquesta setmana he tingut dues experiències ... extranyes, diferents, i que m'ha fet pensar molt... Veure com no s'aprofiten els recursos ja és una cosa habitual... penso. Jo explico com aprofito tota l'aigua de la cuina, la d'esbandir les fruites i les verdures, la d'esbandir-se les mans... sols és aigua! I no costa gens posar una galleda a la pica i quan està plena, aquesta aigua pot servir per tirar-la al WC, o per regar les torretes... o per fregar... No és gens glamurós però no és gens ridícul i ajudes, primer a la teva pròpia butxaca i després al medi ambient. Té tota la lógica.
La primera experiència va ser en una reunió amb l'equip de metges i infermers, vaig demanar perquè la informació que ens donen per fer una dieta baixa en potasi és una nformació tant bàsica, tant simple que no motiva gens, no hi cap recepta, ni cap menú per dinar o per sopar i la web que es pot consultar no és cap cosa de l'altre món. El cert és que si es vol fer bé, cal entrar a internet i consultar varies webs i, a sobre, jo he vist alguna informació contradictòria en diferents webs. Llavors vaig proposar una cosa: Quants usuaris de diàlisis hi ha en aquest hospital? Bé, és igual, si tots han de seguir aquest tipus de dieta, és fàcil, s'activa un compte de mail on rebre les receptes de les cuidadores i cuidadors i d'aquesta forma es pot aconseguir un bon fons de material, o deixar una safata per si ho prefereixen duur en format paper. Simple, oi?
La següent experiència ha estat descobir que quan expliques que has demanat aquests recursos i que hi ha un servei que no m'acaba de convèncer per innecessari i perquè, de nou, el sistema passa un ribot per igualar a tothom, et fa creure que es treballa per cada cas i a mi em va dir: "Vosté està sobrepassada, si té aquesta manera de vure les coses, és que està molt sobrepassada, jo li aconsellaria que visités algun expert"
TOMA YA!
No, no estic sobrepassada, la sensació d'emprenyada per a mi no és simptoma d'estrés per anar a veure un metge. No! Tinc un drama familiar amb moltes situacions per resoldre... I, si se'n diu estrés, doncs si, visc en un estrés que miro de contenir escribint i compartint i sortint i aprenent, de tot i de tothom! A VEURE! Però m'enfado perquè així tinc la força de dir a tothom i a tot que no m'he d'amagar de res, que puc i he de dir allò que no veig correcte i, ho sento, si no agrada... ÉS L'ESTRÉS! 😂
Cordialment, La persona que viu amb consequência amb un entorn... complexe.
Maria SaGa 29 de novembre 2020
No hay comentarios:
Publicar un comentario