Després de temps... massa temps... Avui torno. Espero que per molt de futur. Els meus lectors ja sabeu que m'agrada escriure per compartir petites vivències. No fer un diari, però sí explicar les coses que m'inquieten i m'emocionen.
Ara es tracta detallar com he pogut fer un petit canvi. Sobreviure al cuidador. Soc cuidadora des del 2005, de familiars, no soc professional i des del 2018 ho he hagut de fer de forma exclusiva per ajudar i cuidar 24 hores, 7 dies a la setmana.
No ho he triat
Mai m'han preguntat si ho volia fer
I, en cap cas, ningú em van preguntar si ho podia fer.
24 hores, set dies... Sense vacances, escapades, excursions... Sense temps per anar a fer un cafè al bar de sota casa, no poder anar a dinar o sopar fora... I mai he mirat si hi havia teatre, cinema o concerts en un horari adient per a mi, per no tenir el disgust de pensar que no podia anar a cap sessió d'allò que fa uns anys feia.
Sense sou i sense possibilitat de tenir cap paga. Si has estat empresària (Autònoma) i ningú t'ha avisa de pagar més a la teva quota per poder optar a l'atur, llavors passa això, el sistema et considera ric/a i no t'atorga cap subsidi d'atur ni cap ajuda familiar. El sistema et posa un munt de traves i embolics que no duent enlloc.
I, com acaba la història? Bé, senzill, amb una indignació de tal mesura que no es pot ni explicar, s'ha de viure. Sempre dic que visc permanentment indignada.
Ara soc una cuidadora a temps parcial. El malalt que cuidava està ingressat en el sociosanitari per convalescència i jo dic que m'hi dedico a temps parcial perquè faig totes les visites possibles i allà ajudo en tot el que puc.
La meva indignació està amb mi, però he pogut superar la fase aguda d'aquesta emprenyada tan gran pensant en l'agraïda i orgullosa que estic d'haver fet el que he fet i també per haver après tantes i tantes coses.
I la indignació persisteix, somorta però real, per un sistema agre, injust, maliciós, enganyós, maldestre, enredat, pretensiós i prepotent... Algú l'hauria de revisar perquè és indignant...
MaSaGa VIDA QUOTIDIANA
Maria tens tota la raó d'estar indignada i cabrejada amb una administració indecent i patètica que ens pren a tots per estupids i que creu que amb quatre duros de publicitat i uns copets a l'esquena ja ha complert amb les seves obligacions. Pensem-hi perquè cal donar-los un ensurt!!!
ResponderEliminarMoltes gràcies pel teu comentari.
Eliminar