L’ART I L’OBRA D’ART
El Gernika es troba actualment al Museu Reina Sofía, proposem una exposició
temporal a l’Auditori Municipal Maria Rosa Juncosa de Vilafranca del Penedès.
L’acompanyaran “La dues Fridas” de Frida Kahlo, l’obra Number 16A de Jackson
Pollock, l’escultura “El Desconsol” de Josep Llimona i el tapís “Capvespre” de
Maria Assumpció Raventós.
Totes són obres de dimensions prou importants amb una entitat individual
potent i que juntes busquen ser complementaries. Evidentment, la tria és
personal però molt meditada i té el propòsit d’extraure les emocions, els
dubtes i les certeses de l’espectador.
El lloc que he escollit per la instal·lació d’aquestes obres es per
recordar on va estar exposat el Gernika l’any 1958 del 8 de gener al 23 de
febrer d’aquell any es va exposar al The Philadelphia Museu of Art Archives.
Impressiona la imatge del quadre al capdavall de l’escalinata i en els laterals
els apunts i dibuixos de preparació. Així el Gernika, a l’Auditori, on s’entra
pel lateral es podrà contemplar des de dalt de la graderia per anar baixant i
veure a banda i banda les altres obres escollides per aquest esdeveniment.
Tornar a veure el Gernika i copsar Picasso duu a tornar a veure el cubisme,
la manera com tenia el geni de representar llurs idees. Com ens mostrava un
camí a les seves obres i deixava molt per imaginar, per entendre i per
emocionar-nos.
De nou, en aquesta nova exposició del Gernika i quatre obres més ens
centrem en l’art occidental, volgudament no he triat cap obra d’altres
cultures, excepte “Les Dues Frida” que prové de la cultura mexicana però molt
influïda per occident. Nosaltres, des d’aquí ho veiem tot des de dalt, és
evident que les cultures entenen per art el que el seu entorn, costums,
tècnica, voluntat els dicta. Els esforços per fer una definició de l’art i les
crítiques sempre venen dels mateixos àmbits, és la tradició clàssica que hem
heretat que ens obsessiona a fer classificacions, directrius, definicions,
diferències, similituds...
Chris Marker i Alain Resnais a “Las Estatuas también mueren” hi fan
referencia: ”Los blancos ya proyectaban en los negros sus propios demonios para
purificarse.... tres atravesar desiertos y bosques, el viajero descubrió
naciones, palacios.” És evident que les obres d’art trobades al continent
africà tenien una altra concepció per els qui les feien. Recordem Petra, la
capital del regne dels nabateus, situada al sud de Jordania, a uns 250
quilometres d’Ammán, al marge oriental del gran wadi Arabah que
corre entre la Mar Morta i el Golf d’Aqaba. La ciutat era un enclavament
comercial amb una gran extensió i tenia un desenvolupada infraestructura per
subministrar llur població, ara bé, la majoria del seu espai està ple de tombes
funeràries on s’hi ha descobert peces i inscripcions. Ara en diem art nabateo
però per la gent que vivia allà, allò eren objectes per honorar els seus
difunts, art? Per ells? Doncs, si, en la mesura del desenvolupament econòmic
que tenien, ho devien percebre com art. Només cal veure les construccions impressionats
fetes a més glòria i honor per demostrar el poder i la riquesa. Art, en
definitiva, passat pel sedàs dels nostres ulls (idees, percepcions, cultura)
Però i si repassem una mica l’art d’altres països, aprofitant la lectura de
“Introduction". En: Ledderose, Lothar. Ten Thousand Things : module and
mass production in chinese art trobem una exposició molt interessant de
l’art xinés. La introducció de mòduls i repeticions per elaborar els objectes
que demanden el compradors/públic i que segons et text: “que esperaven alta
qualitat per un preu baix”. De fet aquesta manera de fabricar ve directament de
l’interès i l’estudi en profunditat de la llengua. També ens diu: ”La
importància de la producció modular va donar forma al teixit xinès societat de
diferents maneres i l'objectiu fou mantenir aquesta gent dins d'un sistema
polític i cultural unificat” Parla fins i tot de la cuina i com la necessitat
d’alimentar tanta gent també va esdevenir una tasca molt organitzada. Diu:
“Quan les persones desenvolupen sistemes modulars de producció adopten
principis que utilitza la natura així com en la creació d'objectes i formes,
divisió del treball, un grau just d'estandardització, creixement mitjançant
l'addició de nous mòduls, escala proporcional més que absoluta, i producció per
reproducció”. En definitiva és un text que fa reflexionar sobre quin concepte
tenim els occidentals blancs de l’art i que no podríem extrapolar a la
producció xinesa tot i que des d’aquí en diem art.
L’obra escollida Jackson Pollock és la “Mural”. Emocionant, preciosa,
delicada, un xic inquietant però tossudament agoserada. Pollock amb la tècnica
del “driping” posa molt alt el nivell per entendre l’art, a l’albada del segle
XX, amb les noves tendències havia de ser molt complicat, primer seguir-les i
després aconseguir una certa concreció en la crítica i comentari de l’art.
Anava desapareixent la figuració de la pintura, els escultors presentaven
objectes quotidians plens d’intenció i l’arquitectura cercava noves formes de
construcció. Vet aquí la gran transformació de l’art, que no ha acabat, el
segle XXI està donant noves formes d’expressió i la tècnica audiovisual s’ha
convertir en referent artístic per se.
Tot seguit transcric un comentari del blog “Sin Abrochar” de Salvador Godoy
que crec que defineix molt bé la transformació del concepte d’art al llarg de
la història: “Desarrollador de la técnica del dripping -ese
salpicado o chorreo de pintura que caracterizó a gran parte de su obra- fue un
estilo que dividió fuertemente a la crítica. Hay quienes lo consideraban una
expresión auténtica e inmediata de arte y quienes opinaban que se trataba de
creaciones aleatorias y carentes de sentido. Y si nos adentramos en la vida de
este curioso artista descubriremos a un perturbado hombre alcohólico y maníaco
depresivo al que incluso su terapeuta, el Dr. Henderson, le animó a expresarse
a través de la pintura. Pero, ¿Acaso gente como Michael Jackson, Freddie
Mercury o Andy Warhol no fueron totalmente
desequilibrados y a pesar (o gracias a ello) triunfaron.
Una obra important que acompanya el Gernika és “Les dues Fridas” de Frida
Kahlo, així per devoció per respecte i perquè la Frida és una dona que hauria
format part del moviment “ME TOO” per la seva vida i per la seva relació
tempestuosa amb Diego Rivera amb qui va casar.se dues vegades. “Les dues
Fridas” és una pintura del 1939 on Frida Kahlo hi reflexa dues personalitats,
hi assimila les crisis del matrimoni a través de la separació entre la Frida
vestida de Tehuana (el favorit de Diego) i l’altra Frida, d’arrels europees, la
que existia abans de conèixer el seu marit. El cor d’ambdues dones estan
connectats per una vena. Figurativa, representa més el que vol dir que el que
diu. L’expressió extraordinària del rostre de les Frida segueixen la tradició
de la pintora quan es pinta a sí mateixa. Cares amb una mirada intensa,
penetrant i inquisidora. Una obra que noi deixa dubtes i enfronta llur
personalitat amb l’espectador.
“El desconsol” de Josep Llimona ha estat convidat a aquesta trobada per una
qüestió molt personal, emocional. Per recordar-nos que “l’art és una
activitat creativa que utilitza elements materials per expressar la realitat,
les emocions, les idees. L’art és, per tant, l’expressió per mitjà de la qual
l’ésser humà manifesta la seva tendència natural cap a la bellesa”
Definició extreta del llibre ARTS – Història de l’Art de Prendas-Triadó-Triadó
. Aquesta escultura és indispensable perquè el modernisme ha donat grans noms a
la cultura del nostre país. La capacitat del artistes catalans del modernisme
reflecteixen la fermesa i la creença en un art fort, propi, que dona un pas
endavant per acompanyar les diferents tendències que havien de venir.
De les obres que més connecten amb aquesta exposició és el tapís
“Capvespre” de 1982 de Maria Assumpció Raventós, artista nascuda a Sant Sadurní
d’Anoia va passar moltes temporades a Lavern (Subirats) on la família tenia la
casa pairal. Allà, en mig de vinyes i camps, hi establí el seu taller on va
treballar en molt bona part dels seus tapissos. El tapís és una tècnica que ha
estat sempre present movent-se còmodament entre l’art i l’artesania. Les obres
de Raventós, de gran format, gens figuratives, utilitzen llanes naturals de
colors suaus que evoquen la terra del Penedès, les seves vinyes damunt d’un paisatge
ondulant de rengleres de ceps. Amb l’obra de M. Assumpció Raventós es veu clar
que el tapís deixa enrere l’artesania per agafar el sentit complert de l’art.
- Pintura
“Mural” Jackson Pollock 1949 Universitat de IOWA (Estados Unidos) Acrílic
Oli 600 x 247 cm.
- “Les dues
Fridas” Frida Kahlo 1939 Museo de Arte Moderno de Mexico, México D.F.
(México). Oli 173,5 x 173 cm.
- “El
Desconsol” Escultura. Josep Llimona Barcelona, 1907. 66,4 x 78,8
x 68,8 cm. Donació de Domènec Sanllehy, alcalde de Barcelona, 1909.Talla
en marbre.Tema: Al·legoria
- “Capvespres”
1982 Tapís. M.Assumpció Raventós 110 x 149 cm
BIBLIOGRAFIA
- Las Claves
del arte abstracto como interpretarlo. M. Mar Lozano Bartolozzi. Ed.
Planeta 1990
No hay comentarios:
Publicar un comentario