En un dia com avui i després de dos anys i mig que fa que ens falta, em ve de gust publicar el resum que vam llegir i compartir el dia del comiat.
El Pere, ple de mil històries, anècdotes i vivències, semblants a tothom, persona normal com tots nosaltres, sense ambició, senzilla, amable i generosa, molt generosa.
Explicava que amb el grup d'amics de l'Institut es feien expulsar de classe per anar a la Rambla i explicar acudits. Els tenien numerats i deia que tan sols amb el número de l'acudit, ja reien.
Sovint recordava que amb tota la colla, amb les Mobiletes, anaven pels poblets seguint els concerts que feien: Raimon, Joan Manel Serrat, Ovidi Montllor, Lluis Llach, etc. I quantes aventures amb aquelles motos, el seu tresor.
La implicació en el teixit social del municipi de Font-rubi feia que anés sovint, de la masia a Guardiola i viceversa. Els viatges eren tan nombrosos que els pares li deien: "Si cada vegada que vas i vens de Guardiola, prenguessis un totxo, ja t'hi hauries pogut fer una casa"
Va participar en la coral, la comissió de festes i va ser un dels fundadors de l'agermanament de Font-rubi amb la vila francesa de Rieux Volvestre, població on van organitzar moltes activitats, aquí i allà. Fou un membre molt actiu a l'AMPA de l'escola Font-rubia i les activitats extraescolars. Quan les entitats de la Festa Major de Guardiola de Font-rubi es desenvolupaven amb força, el Pere fou uns dels creadors del grup del Serpent del Castellot i la construcció de la figura.
El Pere, com a activista cultural va passar per diferents grups amateurs de teatre de Guardiola, el més recordat és La Carrerada que representarà per ell un punt d'inflexió en què es va replantejar la seva vida personal. Va conèixer la Maria i junts van començar una vida de parella, una nova aventura, diria al Pere. Poc després va néixer la Mariona, o com els agrada dir: el millor d'ells dos.
Sempre fent de pagès, fou un activista a favor dels drets de la pagesia i, de ben jove, va participar en la vaga dels pagesos dels setanta, quan van aparcar els tractors a banda i banda de l'N-340, quan encara hi havia arbres a cada costat de la carretera.
Amb el grup de l'extensió agrària, treballaven una vinya i amb la col·laboració de Caixa Penedès van fer moltes sortides: San Francisco, Londres, Romania, Madeira.. On visitaven explotacions agrícoles i cellers.
De fet, quan recentment veia les manifestacions dels pagesos deia: "Com volem que ens facin cas als pagesos? Quan els polítics ens veuen que ens manifestem amb tractors de 80.000 € , se'n deuen en riure!"
La sorpresa va ser grossa quan de les seves mans van sortir els PATE DE CASA, I no diguem de les botifarres, els fuets o l'ànec rostit.
I el gran projecte familiar: Cal Peret Parera, el petit hotel rural. El Pere n'era el cuiner. Recordeu les seves paelles, els calçots, la carn escalivada, les truites ... i el senglar?
A la masia rural rebien gent de tot arreu: Estats Units, Israel, França, Anglaterra, Itàlia, Alemanya, Països Baixos... Amb la senzillesa de pagès, Cal Peret Parera va posar Font-rubi al mapa del Penedès i del món.
Maria SaGa.
No hay comentarios:
Publicar un comentario