A vegades cal posar negre sobre blanc, les
coses que d’una altra manera no es dirien. En temps de xarxes, Fakenews,
etcètera, ve de gust escriure per expressar pausadament allò que és més difícil
de dir en quatre paraules.
Aquesta història va començar a cavall del 1985 i el 1986. Les Normes Subsidiàries de Sant Sebastià dels Gorgs, municipi d’Avinyonet, on jo vivia, van arribar redactades des de la capital i el resultat era que ens afectaven molta terra. La meva família, pagesos de sempre, van veure minvada bona part del què tenien en el poble: L’hort que toca a la riera, la pallissa, l’hort del costat de la pallissa i l’era. Tot passava a ser terreny expropiable per ús públic. I amb això vam començar a negociar amb l’alcalde de llavors. Al final vam aconseguir que es desafectés tot excepte l’era que vam cedir al poble. L’alcalde em va proposar posar el meu nom a la nova plaça per compensar l’haver donat l’era desinteressadament i així es va fer constar a les escriptures que van segellar l'acord. La plaça es va inaugurar el 16 de maig de 1986.
Hi va haver alguna protesta pel nom i jo
sempre m’he sabut el rebuig mig demostrat, esmentat significativament.
Però han passat els anys i des d’en fa
bastants i a mesura que la vida m’ha dut lluny de la meva plaça, he conservat
la idea que allò no era una situació còmode per a mi.
Aquest estiu passat, quan m’he trobat del meu
dol, vaig parlar amb l’alcalde i li vaig demanar de fer el canvi de nom. I de la resta ja se n’ocuparia ell.
I així ha estat, ell ha complert tot el que jo
vaig demanar: el canvi i la discreció. Jo he recollit la placa i ara tinc la tranquil·litat
i la pau que buscava .
Sé que hom ho ha rebut com un triomf, però aquí
no hi ha guanyadors ni perdedors. Ara tot
està en ordre i en el poble es viu la restitució en nom d’una normalitat
no exigida, però necessària perquè els del poble se sentin orgullosament rescabalats
i enganyosament victoriosos.
Adéu, Sant Sebastià dels Gorgs.
Maria SaGa
No hay comentarios:
Publicar un comentario